Isc de casa i escolte un vianant que diu: «a veure quan arribem al pic». A la cua de la compra se sent el segurata que s'apropa a la senyora de la caixa i li xiuxiueja per baix corda:

«M'acaba de dir una infermera, que si ella fora la de la porta, que no deixaria entrar a ningú sense mascareta»

–Doncs vaja– li contesta la caixera.

–I a la Xina? S'ha de vora a la Xina. Diuen que ara han tingut més casos. –replica mentre el vigilant se'n va cap arrere.

L'home marxa de nou al seu lloc de treball. La dona fa una carassa. I comença una conversa amb el client que està després.

–Així tota la vida no podem estar. –exclamava.

–Home, no, però va per a llarg. El problema estarà quan falte d'açò –apuntala l'home mentre assenyala les monedes que fa servir per a pagar.

A la fruiteria el pakistanés que la regenta m'avisa que no queden suficients kiwis perquè vénen de fora.

–Costa que arriben –diu.

–No m'importa deixar el pic –responc després que em torne un cèntim d'euro.