L'efecte George Clooney

El 23 de juliol de 2018 vaig estar en una roda de premsa del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. La roda de premsa no va mostrar res de nou baix el Sol i els prolegòmens tampoc. La prèvia d'unes declaracions institucionals són tot un ritual. Cercles dels periodistes parlant i comentant historietes, tot normal, massa normal.

Tan normal perquè els periodistes estaven a una banda i les periodistes a una altra. Algú li semblarà que això és normal. Si has estudiat a un col·legi on es divideix per sexe, supose que sí. Només dues dones, la meua companya de feina, que estava amb mi, i una reportera gràfica, no complien la norma. La resta los chicos con los chicos, las chicas con las chicas.

Açò passa després del cap de setmana en el qual el Partit Popular ha elegit nou líder, Pablo Casado. Un home, per si algú ho dubtava. Esquerra Unida, Alberto Garzón; Podem, Pablo Iglesias; Ciutadans, Albert Rivera i el Partit Socialista, Pedro Sánchez. Tots amb lideratges d'homes menors de 47 anys (el més major és Sánchez amb 46). Estic segur que si preguntem dins de cada espectre polític, tothom diria que són atractius, fins i tot els homes.

La meua iaia em va dir un dia:

—no m'agrada el pendent que portes. No et fa atractiu—.

—Què és per tu ser atractiu?—, li vaig contestar.

—Home, George Clooney. Ell no porta pendent a l'orella—, va rebatre amb habilitat.

És l'efecte George Clooney, com li anomenava un profe de facultat als anuncis de Nespresso. No és qüestió que siguen dones o homes, sinó que va més enllà. Tots ells són barons blancs de nivell sociocultural mig alt. Sí, Pablo Iglesias porta el monyo llarg, i Aznar i Freddy Mercuri bigot. Ja és alguna cosa diferent. Però quan debat, les formes són encara més competitives que la dels altres, si cap.

Ignasi Franch escrivia a eldiario.es sobre Deadpool 2: «Puede aportar algo positivo dentro de las denominadas guerras culturales». Cervantes va fer crítica a llegir només llibres de cavalleria escrivint un llibre contracultural de cavalleries. A la meua iaia no crec que li agradaria Deadpool 2, però el Quixot sí se'l va llegir quan estudiava i de pel·lícules de Clooney vistes ja ni parlem.

Tot detall que hi haja al dia, com integrar-nos en grups mixtos, portar una arracada a la dreta o reivindicar una pel·lícula comercial diferent, sumen. No sé si així els representants polítics deixaran de perpetuar la masculinitat Clooney però, si estàs només amb homes i busques dones només per lligar, i no per aprendre d'elles, passa com Don Quixot amb els llibres de cavalleries, que acabes boig de masculinitat, hormones, prepotència i competitivitat. La qüestió no és ser un home tradicional o no, la qüestió és que no tots som George Clooney.