Em pregunten de forma sobtada per què no seguisc normalment els meus amics a les xarxes socials. És una decisió que vaig prendre fa un temps. Les xarxes socials són una teranyina d'interessos privats que ens utilitzen per obtenir el seu benefici. Som la seua gasolina. La nostra atenció és la seua victòria. Ei! Però tu les utilitzes!, que diria aquell. Home, i tant! No sóc imbècil i sé que són fonamentals hui en dia. Com va dir Bob Pop, les xarxes estan per promocionar-se. Alguns es promocionen per veure si festegen i d'altres en les nostres bogeries.

També em diuen molt allò que no tinc descripció a Instagram, Twitter, etc. Què sóc? Entrenador d'handbol? Periodista especialitzat en Handbol? Comunicador? Periodista? Escriptor? La veritat, que si no em definisc a les xarxes, és perquè no sé què sóc. Sé que necessite dormir. Que els meus amics van nomenar «fer-se un Josan» a quedar-se adormit en un lloc públic.

M'agrada dibuixar. Seré pintor? Si el que ens defineixen són els nostres actes i en un sistema de mercat eres allò per què reps una compensació econòmica, he sigut moltes coses. Però tal volta si he de dir què sóc preferisc ser com la tocacampanes. Tinc la possibilitat de volar a qualsevol lloc, però preferisc llepar-me les ferides i anar pujant a poc a poc, sense saber ben bé on acabaré. Sóc tocacampanes.